Más de 7.500 entradas y 350.000 visitantes desde el 9 de octubre de 2011

Ficció i realitat del procés (David Miró)

En el guió del procés sobiranista hi diu que només si l’amenaça de la independència unilateral és creïble, l’Estat s’avindrà a negociar. Però paradoxalment, la negociació en si mateixa també és el que faria plausible a ulls de molts el que ara és senzillament inconcebible. És per aquest motiu que Madrid es resisteix a fer aquest pas i prefereix situar el procés en l’àmbit de les coses impossibles, és a dir, la ficció. Aquesta visió, però, xoca amb l’altra pota de la seva estratègia, que és la de la judicialització. Quan es jutja un regidor per sedició o un expresident per organitzar una consulta ciutadana el procés passa a ser real i corpori, perquè afecta persones concretes, que han d’afrontar conseqüències també concretes. La llei de transitorietat també entra dins d’aquest esquema. Està concebuda per fer creïble el procés mentre que l’Estat dirà que és pura fantasia. Però quan arribi al Parlament serà real i l’Estat en voldrà impedir l’aprovació. De manera que de la ficció s’haurà passat, altre cop, a la realitat.

(Ara)