Villar és un home que sempre té solucions. A la UEFA expliquen que quan calia desencallar reunions, l'enviaven on fos. No parla anglès ni francès, però anava a xerrar amb georgians que no parlaven ni anglès ni francès... i ho arreglava tot. Villar és un home de solucions. O ho era.
Espanya ja pot presumir de tenir jutjats el president de la Federació de Futbol i el de la de Bàsquet. Tothom sabia que moure diners que no són teus és un negoci agraït. Sabíem doncs, de la seva falta de moral. Podíem sospitar. I ara cal veure si a més, la gestió era il·legal.
Sabem que de mica en mica arriben a la justícia dirigents mundials i estatals que han mogut els diners a l'esport. Amb Espanya i molts catalans al centre de tot plegat. Cau de mica en mica un mur. Federacions que es creaven la seva justícia pròpia i que així evitaven tastar la justícia dels altres mortals. De mica en mica cau. Però queda molt per fer. I molts noms per ocupar el lloc de Villar.
(Ara)
