Nova Esquerra Catalana. Aquest és el nom amb què Ernest Maragall pensa concórrer a les eleccions, a partir del 25-N. Aquest divendres ha explicat a El món a RAC1 que aspira a convertir-se en “alternativa progressista a Catalunya”, per davant d’altres forces històriques d’esquerra. Sobre el PSC ha dit que ben aviat deixarà el partit, però vol mantenir una “relació bona o fins i tot poder anar plegats en un futur”, tot i que no ha concretat que cap altre membre del PSC vagi de bracet al seu projecte. En una entrevista a El món a RAC1, Ernest Maragall ha dit que:
- “En aquest instant encara sóc militant del PSC. Ho deixaré de ser de seguida. El nou partit el registrarem amb normalitat i amb tranquil·litat. No hi ha urgència.”
- “Haguéssim pogut forçar les coses però hauria estat precipitat, frívol i poc responsable. No es tracta de lluitar a qualsevol preu.”
- “Jo del PSC no n’estic fart. El considero part de la meva vida. No només no m’hi barallaré, sinó que faré tot el possible per anar plegats.”
- “Seria absurd especular que algun ex-PSC vingués a sumar-se al projecte. Respecto les opcions de cadascú.”
- “El PSC no ha fet cap intent per retenir-me. No hi tenien cap interès. Algú ha dit que tot el contrari. Cal fer un debat tranquil, tot i les posicions distanciades.”
- “Hem pensat a fer una sessió constituent el 15 de desembre i amb proposta d’estatuts farem els tràmits adequats.”
- “En cap cas ens presentarem a les eleccions. És un viatge que s’albira a mitjà o llarg termini. Hem de guanyar presència tranquil·la i guanyar contacte per saber fins on estem equipats per fer aquest viatge. Volem ser una alternativa progressista a Catalunya.”
- “Jo, del PSC, no n’estic fart. El considero part de la meva vida. No només no m’hi barallaré, sinó que faré tot el possible per anar plegats i acabar anant amb els companys amb qui estem allunyats. Hem de ser capaços per compartir projecte polític.”
- “En poques setmanes, el nom que encapçalarà el projecte no serà el meu. Hi ha noms que el país els anirà coneixent: Dolors Collell, Joan Armangé, Joan Solana, Josep Maria Balcells, Àngels Oró. Hi ha gent més aviat jove. Estaré satisfet que ells assumeixin el protagonisme.”
- “Ahir ens vam llançar tots a la piscina amb seny i prudència perquè Catalunya tingui una alternativa progressista.”
- “Nova Esquerra Catalana és una cosa afegida, que no neix contra res ni ningú, sinó per tenir un punt de vista de qual s’ha de fer ús. La declaració fundacional diu que cal avançar a una possibilitat de tenir un gran partit. Suggeríem que es fes amb el Partit Català d’Europa, que va registrar fa 15 anys Pasqual Maragall, que sigui un procés de regeneració.”
- “A Catalunya les esquerres estan més parcel·lades que Espanya, però és la mateixa ciutadania la que està més atomitzada. No troben respostes. I aquesta demanda, diria que clamor, de resposta d’una esquerra i catalanista encara no està ben definida.”
- “En la nostra declaració volem una esquerra catalana, forta i majoritària, que compartim molts ciutadans de Nova Esquerra Catalana i del PSC.”
- [Després de signar el manifest dels 145] “Com a màxim podíem aspirar a ser una minoria decorativa, o una coartada per la pluralitat. Des de dins no ens podem expressar als ciutadans. Però no era paper mullat. El plantejament no era perquè el PSC assumís el dret a decidir. Era per plantejar la qüestió nacional, econòmica i social.”
- “Una cosa és que el PSC pugui no treure bons resultats. Però no té un futur negre. El PSC serà una gran peça en l’esdevenir del país.”
- “Si avui estic aquí és pel que va passar fa 15, 10 i 5 anys. Això no s’explica sense l’impuls que des del PSC ni el lideratge de Pasqual Maragall. És des d’aquest punt de vista que s’han derivat aquests canvis. Té el seu origen en una iniciativa del PSC, ERC i ICV. Aquella proposta es va rebutjar i aquell rebuig es va fer en un procés dolorós al Congrés de laminar i després de ser-ho votat amb una sentència que és prou explícita. Primer ens plantem, i jo tracto d’acompanyar el país en la plantada.”
RAC1