Más de 11.000 entradas y 1.050.000 visitantes desde el 9 de octubre de 2011

La instrumentalització selectiva d’Adolfo Suárez (Àlex Gutiérrez)

Interessant moviment d’alfils, ahir, dels diaris devots de la Transició. La paraula unitat sobrevolava portades i editorials. “La figura de Suárez recupera per un dia la unitat política”, deia El País (però aquest “per un dia” ja inclou, ai, el lament...). “L’última lliçó de Suárez”, clamava El Mundo, i a dins especificava que la lliçó era “d’unitat i tolerància”. “Espanya unida per Suárez”, era la portada de La Razón, que estenia la imatge del fèretre fins a la contraportada. I així, mentre movien l’alfil de les caselles blanques en portada, per apel·lar a la unitat -és a dir, per fer política instrumentalitzant el decés- a les pàgines interiors treien l’alfil negre en obertura siciliana i apuntaven en diagonal cap a Mas, a qui acusaven de carregar-se tota aquesta concòrdia constitucional. “Artur Mas aprofita l’ocasió: «Suárez mai no va mirar cap una altra banda»”, titulava El Mundo. A El País escrivien en un destacat: “Roca va retreure l’actitud de Mas: «No és dia per instrumentalitzar la figura de Suárez»”. I Juan Carlos Girauta, a l’ Abc, l’acusava de “fer-se una selfie propagandística davant del fèretre”. L’editorial el titllava de ser l’“única nota discordant”. O sigui: apel·lar a la sacrosanta unitat no és instrumentalitzar. Però reclamar el (presumpte) coratge de Suárez, sí. Encara sort que la lliçó era de tolerància.

I dues addendes. 1) Com li agrada a Anson envoltar-se de l’aura misteriosa de la conspiració. Encara recent la seva brillant participació al fals documental sobre el 23-F, ahir deixava caure a El Mundo : “Encara ningú ha explicat la causa final que el va dur a prendre aquella decisió [de dimitir per evitar el cop d’estat]”. 2) El Mundo dedicava 12 pàgines, opinió a banda, al comiat de Suárez. El País, només 5. Semblen poques, tenint en compte que el diari de Prisa passa per ser el gran rotatiu de la Transició.

Àlbum de titulars

“Acceptaríem una rebaixa dels salaris supeditada a un augment dels salaris” (‘Valencia Marítima’, entrevista a Antolín Goya)

(Ara)