Parafrasejant Werner Herzog: redéu, amb la còlera d’Aguirre. El Mundo també hi veia ressonàncies fílmiques i ressuscitava l’enyorat Steve McQueen amb el seu titular: “La gran escapada d’Esperanza Aguirre”. La majoria de mitjans assumien la versió policial segons la qual l’expresidenta de la Comunitat de Madrid havia fugit, ignorant els agents que li requerien d’aturar el cotxe, per poder-li fer entrega de la formosa multa, tiquet o sanció. El més interessant són, esclar, les excepcions. La Razón aigualia el sidral en un títol neutríssim: “Incident d’Esperanza Aguirre amb els agents de Mobilitat de Madrid”. Ja des de la primera frase (“Com quasi sempre en aquests assumptes de trànsit, hi ha dues versions”) es notava l’ animus exculpandi. Incloïen una imatge trobada a Twitter -la que il·lustra aquest Pareu màquines - i deien que “la fotografia avala la sancionada” (fent referència a les declaracions de l’exlideressa, que sosté que els agents allargaven els tràmits a l’espera que una instantània capturés l’escarni públic). El millor era la banderilla final: “Això sí: no seria sobrer que Esperanza Aguirre s’informés de les normes de circulació, per exemple, a través del diari on col·loca els seus brillants articles setmanals”. Aquest diari és l’ Abc, on calia esperar fins a l’olímpica pàgina 92 per assabentar-se de l’assumpte.
I un esment per a la simpàtica peça que El Mundo dedicava al funcionari involucrat en l’accident: quatre columnes (!) per explicar que l’agent, karateka en les seves hores lliures, es va desplomar a terra com a conseqüència d’un atac d’ansietat. L’ Abc ho narrava molt diferent. Ho deia ben petit i amb un redactat molt carregat d’intenció: “El primer que van fer els treballadors municipals va ser acudir a Asepeyo, pretextant una crisi d’ansietat”. Com diuen en karate, cada cop que anoten un punt: Ippon!
- Àlbum de titulars.
“Miguel Ángel Silvestre oblida Blanca Suárez i Pistacho amb tres llebrers i un cavall” (Bekia.es)
(Ara)
