Vicepresidenta del govern
“Hem d'exercir l'autogovern amb una relació de bilateralitat amb l'Estat”
“Tot el que s'està fent és legal i la gent no ha de tenir por”
“El govern no renuncia a escoltar el poble”
Quan només falten set dies per al nou 9-N, la vicepresidenta, Joana Ortega, repassa en aquesta entrevista tot el que gira al voltant del procés participatiu: des de la impugnació del govern espanyol passant per la incògnita de si hi haurà votació fins a les crítiques d'alguns ajuntaments pels pocs col·legis electorals als seus municipis. També es mulla sobre què s'ha de fer a partir del 10-N i quin és el rumb que ha de prendre el país.
- La Moncloa ha impugnat aquesta consulta alternativa assegurant que vol “protegir” la democràcia i els funcionaris perquè no cometin frau de llei. Què li sembla tot plegat?
- És una altra oportunitat perduda per part del govern de l'Estat, que continua enrocat en una posició del no constant. No van permetre que es transferís la competència per fer referèndums, van suspendre la llei de consultes i ara s'estan confonent. Una cosa és acatar una sentència i l'altra és renunciar. El govern no renuncia a poder escoltar el poble de Catalunya.
- Amb aquest recurs, Mariano Rajoy intenta que els funcionaris voluntaris i els votants tinguin por?
- Com sempre, intenten posar la por al cos, perquè aquesta és la seva eina. Aquí no hi ha funcionaris, només hi ha voluntaris. També ens volen desacreditar internacionalment, però aquest procés s'ha viscut com un acte participatiu i de democràcia a tot arreu.
- L'executiu espanyol acusa Artur Mas de no assumir cap mena de responsabilitat.
- Al govern assumim tota la responsabilitat. El PP ha fet una catarsi en dies i ha passat de ridiculitzar i menystenir aquest procés a espantar-se i haver-lo d'impugnar. Suposo que s'han alertat en veure que en nou dies 40.930 persones s'han fet voluntaris, una mostra que la gent vol participar i expressar-se. Nosaltres treballem d'una manera activa amb la societat civil perquè el procés surt de la societat, però a Madrid no ho entenen. No és una dèria del president ni del govern. És una voluntat expressada pel poble i el 9-N ben segur que s'expressarà.
- El TC tombarà dimarts aquest nou 9-N. Quins seran els passos a seguir?
- Ja veurem què suspenen. És cert que el govern espanyol ens posa molts entrebancs, però què suspendran? Escoltar la ciutadania? Aquí no hi ha funcionaris, no hi ha cens, no hi ha registre, no es gestiona cap dada personal... Contra què s'ha de recórrer? Ho tenen difícil. Per tant, hem d'esperar a veure com es desenvolupen els esdeveniments, però nosaltres acabarem de preparar el dispositiu. Tot estarà a punt i el dia 9, d'una manera o d'una altra, espero que a través de les urnes, la veu dels catalans s'expressarà.
- Ens pot assegurar que hi haurà col·legis oberts i urnes?
- La voluntat amb què treballem és aquesta, però a hores d'ara no es pot assegurar al cent per cent. No aturem cap preparatiu, ho tindrem tot a punt, tot preparat i, en la línia del que ha dit el president Mas, si s'hagués de prendre alguna acció concreta es convocarà el Pacte Nacional pel Dret a Decidir per assumir-la conjuntament. Però el més important és que el govern ho té tot a punt.
- Si finalment podem votar, el govern estarà desobeint?
- No desobeïm res, perquè no fem res il·legal. En un moment com l'actual en què la gent demana més implicació a la política i més transparència, resulta que es prohibeix escoltar? El PP hauria de prendre nota que la política no es regenera així. Per tant, és molt complicat d'impugnar, però si fos pel govern espanyol recorrerien contra la voluntat de sentir-nos catalans o contra el fet que vulguem expressar que volem ser un estat independent.
- Hi ha alguna línia vermella que l'executiu català no vulgui traspassar per fer el 9-N?
- Repeteixo: tot, tot, tot estarà a punt i serà molt difícil parar un procés en què els voluntaris saben la seva feina i els ciutadans saben on han d'anar a votar.
- Entén, però, que la gent estigui intranquil·la perquè no s'assegura al cent per cent que hi haurà col·legis i urnes?
- El dia 9 tots hem d'anar als nostres col·legis i estic convençuda que podrem exercir aquest afany de participar. Si durant aquests dos últims anys haguéssim treballat posant la vista en Madrid no hauríem avançat, hem de posar la vista en allò que podem fer nosaltres.
- Creu que l'Estat pot arribar a impedir físicament que els punts de votació s'obrin?
- No crec que cometi un error com aquest. El que reclamo és tranquil·litat i que es tornin a expressar mobilitzacions cíviques. Tot el que s'està fent és legal i la gent no ha de tenir por [...]. El PP està en un moment en què les situacions jurídiques vinculades en els darrers esdeveniments fan que vulgui focalitzar l'atenció en el 9-N. Però nosaltres no estem fent res dolent, ningú s'ha d'espantar. La gent s'ha d'expressar d'una manera lliure.
- Joan Rigol s'ha mostrat partidari de votar digui el que digui el TC. Què li sembla?
- Ens hem d'expressar i fer-ho amb totes les garanties democràtiques i amb un clima de cordialitat. El govern de l'Estat no ha de marcar el ritme del 9-N.
- Diversos ajuntaments es queixen que hi ha pocs col·legis.
- No estem davant d'unes eleccions, sinó d'un procés de participació inèdit i que s'ha preparat en tres setmanes. La gent ha treballat dia i nit, i hem aconseguit que, almenys, en cada municipi hi hagi un punt de participació. S'han combinat els centres educatius públics i concertats amb locals que han posat a disposició els ajuntaments. En aquelles poblacions on hi havia instituts, ja no es va demanar d'afegir més punts [...]. En un procés electoral hi ha 8.000 meses i escaig i ara n'hi ha gairebé 7.000.
- Alguns consistoris van posar a disposició del govern més locals, però les propostes s'han rebutjat. Per què?
- Perquè ja havíem fet la distribució i no podíem fer marxa enrere. El més important és que tothom hi pugui participar. Afortunadament en aquest país estem acostumats a desplaçar-nos, com ja vam fer amb la Via Catalana i la V.
- Preveu col·lapses als col·legis?
- En alguns llocs es poden produir aglomeracions en moments determinats, però si ho esglaonem bé crec que no hi haurà cues problemàtiques.
- Dos milions de participants, com va assenyalar l'alcalde de Girona, seria un èxit?
- L'èxit esdevindrà el dia 9, perquè estic convençuda que hi haurà una alta participació. No vull posar cap xifra, però si hi van milers de persones tindrà una lectura i si són més d'un milió, en tindrà una altra.
- Què votarà Joana Ortega?
- Ho expressaré quan s'acabi el recompte.
- Artur Mas ja va deixar clar que l'embat definitiu seran les plebiscitàries. Està a favor d'avançar aquestes eleccions?
- No. Hem de treballar amb el calendari electoral. És bo esgotar les legislatures, però qui té la potestat de convocar les eleccions és el president.
- Però ERC ja ha insinuat que el pacte d'estabilitat està acabat.
- Els acords parlamentaris han estat diversos. ERC ha tingut una actitud responsable, corresposta sempre pel govern, tot i que és cert que en alguns aspectes s'ha desmarcat. Però l'executiu de CiU ha estat capaç d'arbitrar acords amb les diferents forces polítiques. Ara hi ha la responsabilitat d'aprovar un pressupost que, per mi, té una especial incidència, perquè podem retornar les condicions laborals als treballadors. Treballaré perquè hi hagi el suport necessari al Parlament.
- Aquest suport inclou el PSC?
- Aquest suport implica un afany de responsabilitat. ERC pot repensar la seva actuació i l'altre dia demanava a ICV que donés suport al pressupost.
- Si al final s'avancen les eleccions, seria partidària d'una llista unitària?
- Els partits poden tenir punts en comú, però afortunadament tots tenen una pluralitat ideològica que fa difícil que es conciliï amb una llista única. És més important compartir un punt.
- Aquest punt ha de ser la declaració unilateral d'independència, la DUI?
- La DUI és com la Declaració de Sobirania. Tinc un punt més de pragmatisme i no és la DUI el que jo vull per al meu país. Hi ha d'haver un procés de negociació i una vocació d'accentuar allò que es pot fer. No únicament una declaració, sinó avançar de diferent manera.
- El camí cap a la consulta i la possibilitat d'una DUI està trencant Convergència i Unió?
- Convergència i Unió estem en el govern i compartim les polítiques. És veritat que hi ha diferències i que Unió no concep la DUI. Unió concep avançar en el progrés nacional i fer-ho d'acord amb la llei posant aquells elements que ens permetin exercir l'autogovern i amb una relació de bilateralitat amb l'Estat. La DUI no ens sembla la resposta al que viu el nostre país.
(Marc Bataller, El Punt Avui)
