Más de 7.500 entradas y 350.000 visitantes desde el 9 de octubre de 2011

El Govern torna a exhibir unitat davant del TC

El Govern i el món local van tornar a escenificar ahir al Palau de la Generalitat la seva unió contra la decisió del Tribunal Constitucional (TC) de suspendre la llei antidesnonaments, aprovada pel Parlament a partir d’una iniciativa legislativa popular impulsada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), l’Aliança contra la Pobresa Energètica i l’Observatori DESC. El 3 de maig es van citar al mateix escenari per posar en marxa una llei exprés que permetés sortejar el veto estatal, i ahir van posar de manifest un acord sobre aquesta norma d’emergència habitacional. L’entesa arriba en plena polèmica per la votació de les conclusions de la comissió del procés constituent, que ha enervat un Estat disposat a activar els mecanismes per demanar responsabilitats penals a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i al president de la Generalitat, Carles Puigdemont. La llei estableixi mesures per protegir el dret a l’habitatge dels col·lectius amb més risc d’exclusió.

Tot i que les novetats del text ja s’havien fet públiques anteriorment, Puigdemont va mostrar-se satisfet amb el que considera que és una “eina útil, pràctica i efectiva, amb molta seguretat jurídica”. En aquest sentit, va afegir que aquesta nova formulació “deixa sense efectes la suspensió del TC”. Els representants municipals que van anar a Palau també van fer una valoració positiva de la nova llei, tot i que van coincidir a remarcar que el text només és un punt de partida per continuar avançant. Així, el vicepresident de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), David Saldoni, va expressar que la nova norma és un “mínim comú denominador”, i va destacar que permetia a més ajuntaments afegir-s’hi: la llei suspesa establia que només 72 municipis s’hi podien adherir, mentre que l’actual en preveu 240 i deixa la porta oberta a la resta.

Ana Maria del Puy, de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), va raonar que aquesta llei “és un punt de partida”, i va puntualitzar que els recursos econòmics “són imprescindibles per aplicar-la”. El 50% de la dotació econòmica -d’un total de 14 milions d’euros estimats- serà aportat pel Govern.
Des de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social, Oriol Illa va demanar també “anar més enllà”, però va valorar positivament que s’augmenti la pressió sobre el parc buit d’habitatge de grans tenidors. La nova llei preveu l’expropiació d’ús d’habitatges de grans tenidors per aconseguir la cessió temporal de pisos buits, i també incorporarà processos de mediació voluntaris.

Els impulsors de la ILP original, més crítics, van considerar que el nou text és “difícil d’aplicar i no tindrà els resultats” de la proposta original, segons va explicar Guillem Domingo, de la PAH. Per exemplificar-ho, va explicar que la norma només preveu que es pugui disposar de 2.200 pisos a l’any a Catalunya, tot i que cada any es desnonen 16.000 famílies, segons els seus càlculs. Aquests col·lectius van demanar que el Govern i els ajuntaments fessin servir de manera “valenta i contundent” la legislació ja vigent i els articles no impugnats de la norma anterior per posar fi a la situació d’emergència habitacional. Van posar com a exemple les multes pel fet de tenir habitatges buits.

- Estudi del lloguer abusiu.

Puigdemont va ser l’encarregat d’anunciar que un dels acords de la cimera va ser la creació d’un grup de treball que estudiï la problemàtica del lloguer abusiu. En aquest sentit, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va destacar que estan en “alerta per una possible bombolla immobiliària dels lloguers privats”. Colau, amb llarga trajectòria al capdavant de la PAH, va destacar que havia proposat, de cara a un segon text, que es reguli el mercat de lloguer i es puguin fixar preus màxims, seguint l’exemple de ciutats com Berlín o París. Mentrestant, la imatge de la jornada va permetre al Govern escenificar un nou front comú contra els embats de l’Estat.

(Neus Vidal, Oriol March, Ara)