Rússia i els Estats Units han acordat un nou pla per reduir la violència a Síria que, si té èxit, farà que les dues potències es coordinin militarment per atacar les organitzacions jihadistes que operen en aquest país.
L'acord s'ha aconseguit després de 10 mesos d'intents fallits per aturar els combats i d'iniciatives en suspens per arribar a la resolució política d'un conflicte cada vegada més complex des que va començar fa més de cinc anys.
- Cinc anys de guerra a Síria: de la revolta a la guerra global.
La guerra ha deixat prop de mig milió de persones mortes, ha creat la major crisi de refugiats des de la Segona Guerra Mundial i ha convertit Síria en un gran camp de reclutament per a l'Estat Islàmic (EI) i el Front al-Nusra, una filial d'Al-Qaida.
El secretari d'Estat nord-americà, John Kerry, i el seu homòleg rus, Sergey V. Lavrov, han anunciat l'acord a Ginebra després de setmanes de negociacions que han estat marcades, en paraules del president dels EUA, Barack Obama, per una profunda "desconfiança" entre russos i americans, que donen suport cadascú a un bàndol diferent a Síria però que comparteixen un enemic comú: els jihadistes.
El nou acord per Síria, que entrarà en vigor dilluns ha estat rebut amb escepticisme per les diferents parts enfrontades en la guerra i tothom és conscient que no serà fàcil implementar-lo, tal i com ho ha reconegut el mateix Kerry. "L'acord no està basat en la confiança", ha assegurat el secretari d'Estat nord-americà, "està basat en el compliment i la la supervisió".
- Primer: set dies d'alto el foc.
El pla arrenca amb una "reducció real de la violència" durant set dies seguits, segons Kerry, i l'accés humanitari, sense restriccions, a la ciutat d'Alep i altres zones assetjades de Síria.
Si això funciona, els Estats Units i Rússia establiran un Centre d'implementació Conjunt, on compartiran dades d'intel·ligència per coordinar els bombardejos contra els militants del Front al-Nusra i l'Estat islàmic (EI) a Síria.
L'element clau és que Rússia ha de garantir que les forces del president sirià, Baixar al-Assad, no faran cap intervenció aèria sobre les zones controlades pel Front al-Nusra i altres forces de l'oposició. Els Estats Units esperen que això acabi amb els bombardejos indiscriminats amb barrils explosius i, fins i tot, armes químiques que s'han anat reproduint durant la guerra.
De la seva banda, els Estats Units persuadiran els grups de l'oposició que ha estat donant suport a les forces d'al-Nusra de marcar distàncies amb aquesta organització. Assad ha atacat a molts d'aquests grups opositors amb l'argument d'atacar als combatents jihadistes.
- Les reserves i els dubtes dels EUA.
La delegació nord-americana ha expressat moltes reserves sobre si aquest acord realment donarà fruits sobre el terreny. Especialment escèptic s'ha mostrat el Pentàgon, sempre recelós de les intencions russes a Síria.
De fet, hi ha algunes divisions a l'administració Obama sobre la conveniència de compartir informació d'intel·ligència amb Rússia i crítiques que apunten que Rússia ha utilitzat el període de negociació per ajudar a al-Assad a recuperar el control d'Alep i atacar alguns grups opositors que reben el suport dels EUA.
Obama, que va demanar a Kerry continuar negociant després de no arribar a un acord amb Putin durant la reunió del G-20 a la Xina el passat cap de setmana, afronta riscos considerables amb el nou acord.
Per exemple, si els bombardejos contra al-Nusra causa morts civils –gairebé inevitables donada la proximitat física entre els grups extremistes i la població civil– afloraran acusacions sobre qui n'és el responsable. A més, al Pentàgon també hi ha preocupació sobre l'intercanvi de dades d'intel·ligència amb Rússia en un moment en què els dos països tenen desplegades tropes en punts oposats d'Europa.
- Cautela entre els opositors sirians.
Entre els sirians, l'acord s'ha rebut amb cautela, en particular entre els grups opositors armats i els seus seguidors, que, en termes generals, veuen que els Estats Units han perdut l'interès en expulsar al-Assad del poder.
Que la primera reacció sigui d' escepticisme és una mostra de la poca confiança que els opositors sirians tenen en la comunitat internacional –sobretot després de l'efímer alto el foc del febrer– tot i que l'acord ofereix la possibilitat d'una rebaixa temporal de la violència.
Però l'entesa deixa alguna llacunes que podrien mantenir viu el conflicte entre les quals què passa amb la presència de milícies xiïtes estrangers com Hezbol·lah, que igual que Al Qaida i l'Estat Islàmic estan considerades com un grup terrorista per als Estats Units i les desenes de milers de detinguts a les presons del govern sirià.
(David E. Sanger, Anne Barnard, The New York Times, Ara)
