La sentència es fa pública l'endemà de la presentació de la llei del referèndum per part de JxSí i la CUP. El Constitucional admet que les partides sobre processos electorals i consultes són legals sempre que no es destinin a finançar el referèndum
El Tribunal Constitucional (TC) ha anul·lat definitivament totes les referències al referèndum que es van incloure en els pressupostos de la Generalitat. Per unanimitat, el TC declara que "les partides pressupostàries impugnades són inconstitucionals si es destinen a finançar el referèndum sobre el futur polític de Catalunya". La disposició addicional 40, la que compromet l'executiu amb l'1-O, ha sigut igualment anul·lada pel Constitucional.
La disposició addicional anul·lada, que va avançar l'ARA, remarcava el compromís de l'executiu per convocar un referèndum aquest 2017 i garantia que hi haurien les partides necessàries per tirar-lo endavant. El Consell de Garanties Estatutàries ja va dictaminar que no s'ajustava a la Constitució i JxSí va arribar a un acord -per separat- amb la CUP i amb CSQP per aprovar dues esmenes que corregissin el text original. Al final, els pressupostos van incloure el compromís tant amb la via unilateral com amb la pactada. El TC ja havia suspès temporalment aquesta disposició i ara l'ha acabat anul·lant definitivament.
El Govern ja esperava aquesta resolució per part del TC i sempre ha explicat que, digui el que digui el Constitucional, no aturarà la preparació del referèndum. En tot cas, en les al·legacions que van presentar els lletrats del Parlament el compromís amb la consulta quedava diluït. Els juristes van defensar que una disposició addicional del pressupost (la número 40) no genera cap "mandat" al Govern, ja que no hi ha una partida pressupostària directament vinculada.
El TC reconeix que no hi ha cap partida vinculada i, de fet, considera que les partides de processos electorals i consultes populars no incompleixen la Constitució. Ara bé, la sentència adverteix que són constitucionals sempre que es destinin a les finalitats per les quals originàriament estan concebudes (per exemple, per a la convocatòria d'eleccions autonòmiques), però és il·legal que es destinin a finançar despeses derivades de "l'organització i convocatòria del referèndum", tal com assenyala la disposició addicional 40.
Ara bé, el tribunal es mostra convençut que el Govern ha inclòs als pressupostos crèdits ocults per amagar el finançament del referèndum. Pel "principi de coherència del legislador" no sembla factible, segons el TC, que l'executiu s'hagi marcat un compromís clar amb el referèndum i, en canvi, no hagi previst com el finançarà. En tot cas, la sentència reconeix que, la "vaguetat" del contingut de les partides impugnades, "no permet identificar quines dotacions concretes poden estar destinades al finançament del procés referendari".
La sentència es fa pública l'endemà que JxSí i la CUP presentessin públicament la llei del referèndum d'autodeterminació i el Govern posés en marxa la pàgina web per resoldre els dubtes sobre la votació prevista per al proper 1 d'octubre.
(Ara)
