Más de 7.500 entradas y 350.000 visitantes desde el 9 de octubre de 2011

L’Ebre s’alça altre cop contra el Pla Hidrològic

Unes 10.000 persones van de Sant Jaume d’Enveja a Deltebre en defensa del riu

No hi havia cap dubte que la resposta a la crida de la Plataforma en Defensa de l’Ebre seria multitudinària. Les comarques de l’Ebre van reviure ahir les grans mobilitzacions de començaments de la dècada passada per tornar a fer front a la mateixa amenaça i al mateix enemic: un govern del PP que impulsa un Pla Hidrològic que deixaria sota mínims el cabal del riu. La meteorologia va col·laborar i, enmig d’un dia plujós, va concedir una treva durant el transcurs de la manifestació. Unes 10.000 persones van concentrar-se a dos quarts de dotze del migdia a Sant Jaume d’Enveja (Montsià) per travessar l’Ebre per Lo Passador, el flamant pont que comunica aquest municipi amb Deltebre, una infraestructura que simbolitza la unió del territori, que no té fissures quan es tracta de defensar el riu.

Com fa deu anys, aquesta cohesió es va plasmar amb el crit de guerra “Lo riu és vida, no al transvasament”, una proclama carregada d’emotivitat que la marea blava va entonar durant diversos moments de la manifestació. A la consigna se n’hi van sumar d’altres com “L’Ebre no està en venda” i “L’Ebre sense cabals és la mort del Delta”, el lema oficial de la jornada. No hi van faltar altres icones de la lluita contra el transvasament com les samarretes blaves -o gorres, dessuadores i una llarga llista d’opcions de marxandatge- amb el clàssic nus que identifica el moviment. Una imatge que tenia la seva versió en tres dimensions al capdavant de la manifestació, amb la també emblemàtica canonada nuada que expressa el no de les Terres de l’Ebre al fet que l’aigua del riu se’n vagi cap a altres territoris.

El vessant reivindicatiu de la concentració no va ser un obstacle perquè la jornada destil·lés un cert caire festiu, amb la presència incondicional de timbals, gralles i diversos grups representatius del folklore d’aquestes comarques. El recorregut va acabar davant de l’ajuntament de Deltebre (Baix Ebre), on es va llegir un manifest i es van pronunciar diversos parlaments en contra del Pla Hidrològic. Entre els missatges més destacats, el que llançava Manolo Tomàs, portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, que es va mostrar convençut que “no es pot fer un transvasament en contra de tanta gent” i que advertia que el pla de conca aprovat pel govern central és “un atemptat per al Delta que vol canviar l’aigua per diners i infraestructures”. Tomàs va advertir que el pla de conca és “el preludi del transvasament” i que la guerra acaba de començar: “Vénen dos anys molt difícils. Ens parlaran de cessió de cabals i interconnexió de conques, però en el que pensen és en el transvasament”, va dir. També es va carregar contra els canals Xerta-Sénia i Segarra-Garrigues, dues infraestructures que la plataforma considera “transvasaments encoberts”.

- Una qüestió de país.

Tant entre la plataforma com entre els manifestants hi havia el sentiment generalitzat de convertir la lluita contra el transvasament en un tema de país. Manolo Tomàs va demanar el “suport” de les institucions catalanes per frenar les intencions de l’executiu central. Un suport que ahir es va escenificar amb la presència a la manifestació de nombrosos representants dels partits polítics de l’arc parlamentari català, amb les excepcions del Partit Popular i Ciutadans. Al darrere d’una pancarta comuna que deia “Per Catalunya, salvem lo Delta”, hi havia l’eurodiputat de CiU, Ramon Tremosa; el coordinador nacional d’ICV, Joan Herrera; el candidat d’ERC a les pròximes eleccions europees, Josep Maria Terricabras; el cap de files de la CUP al Parlament, David Fernàndez, i el socialista Miquel Iceta. Tots es van mostrar compromesos amb la necessitat de constituir un front comú català per anul·lar el pla de conca de l’Ebre.

També hi havia l’Assemblea Nacional Catalana, que va desplegar una estelada gegant que se sumava a les moltes que lluïen els manifestants de les Terres de l’Ebre. Des de la Plataforma en Defensa de l’Ebre es va valorar molt positivament que el govern de la Generalitat doni suport a la lluita per defensar el riu, una situació que els fa sentir “més forts” que en l’anterior ofensiva transvasista. En aquell moment, l’últim govern Pujol, pressionat pel suport que el PP els prestava al Parlament i que necessitaven per governar a la Generalitat, va donar suport al Pla Hidrològic Nacional, amb la intenció d’introduir-hi esmenes, una estratègia que va obrir ferides a les Terres de l’Ebre i que va passar factura a la coalició nacionalista en els anys posteriors.

- L’ajuda de Brussel·les.

Més enllà d’aconseguir les màximes adhesions a Catalunya, les Terres de l’Ebre confien en la Unió Europea per frenar el model hídric que pretén el govern del PP. La Plataforma en Defensa de l’Ebre té molt clar que el pla de conca que ha presentat l’executiu central contradiu les directives europees de gestió de l’aigua i per això volen portar el conflicte a Brussel·les, on no es descarta organitzar alguna de les manifestacions que la plataforma convocarà en els mesos vinents. El Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre, aprovat pel consell de ministres el 28 de febrer, situa el cabal mínim del riu en 3.200 hectòmetres cúbics a l’any, menys de la meitat del que demanava la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre, un organisme on hi ha representades la Generalitat, la PDE i altres institucions del territori. Segons el pla, el que excedeixi d’aquest cabal es podria utilitzar per crear noves zones de regadiu. Els informes científics de la Generalitat i la plataforma asseguren que amb aquest cabal de mínims s’accelerarà la salinització de les aigües i la regressió del Delta, dos processos que ja han erosionat la bona salut mediambiental de l’Ebre al llarg dels últims anys.

(Dani Revenga, Ara)